Schriftgrösse: A A A

Encurir | Sitemap

Pleiv evangelica

Contact

Plevon:
David Last
, Via Cresta 10, 7152 Sagogn, Tel : 081 921 68 55,
Natel : 079/ 265 22 08
dlast@gmx.net



Cussegl baselgia

Presidenta:
Annalisa Candrian-Bertogg, Via Casut 3, 7152 Sagogn, Tel. 081 921 62 08
annalisa.candrian@bluewin.ch

Vicepresident:
Heinz Welter, Via Lieptgas 4, 7031 Laax, Tel. 081 921 50 59

Cassiera:
Alice Cavelti-Depuoz, Via Teit sut 1, 7152 Sagogn, Tel. 081 921 69 20

Actuara:
Amanda Beeli-Coray, Via Suloms 1, 7152 Sagogn, Tel. 081 921 25 05

Archivara, responsabla per l'instrucziun da religiun:
Claudia Palaia-Ragettli, Via Streglia 17, 7031 Laax, Tel. 081 921 51 50

Catacheta:
Gabriela Goll, Via Sut Curtgin 18, 7141 Luven, Tel. 081 925 16 06

Organists:
Giusep Tschuor, Via da Laax 12, 7152 Sagogn, Tel. 081 921 66 40/052 343 75 31
Ralf Beer, Via Vitg sut 13, 7151 Schluein, Tel. 079 481 45 86
Heidi Casutt-Cathomen, Via Chintguns 4, CP 66, 7153 Falera, Tel. 081 921 23 20

Calustra:

Beatreice Jakob, Via Canginas 3, 7152 Sagogn, Tel. 079 903 73 75

Purschidas - Plan mensil
Plan mensil






La pleiv reformada da Sagogn
La veglia baselgia principala S. Maria a Sagogn fuva inagada il center d`ina vasta pleiv che cumpigliava el temps medieval era ils vitgs da Lags, Schluein, Castrisch, Riein e Pitasch e che vegneva pastorada da paders premonstatens dalla claustra da S. Gliezi a Cuera. Naven digl onn 1524 tochen el 19-avel tschentaner udeva mo Schluein pli tier la pleiv da Sagogn. Il davos plevon principal, Christian Hartmann, ei vegnius reformaus, ha bandunau sia pleiv ed ei daventaus il reformatur da Tusaun. Il svilup sequent ei per munconza da documents buca enconuschents en detagl. Entuorn la fin dil 16-avel tschentaner apparteneva ina minoritad considerabla alla cuminonza evangelica. Da quei temps regeva ina tenuta plitost libertara e toleranta ella relaziun denter las duas confessiuns; numerusas persunas eran plitost indifferentas e sedeclaravan ni sco catolicas ni sco protestantas. Famiglias prominentas dalla noblezia bassa (giunchers), sco ils de Jochberg, de Montalta, de Casut, simpatisavan culla reformaziun, senza denton midar formalmein la cardientscha.

En connex cul moviment cunter-reformatoric ein spirituals dalla missiun da capuziners da Brescia vegni entuorn 1630 el Grischun; tals paders han era funcziunau alla baselgia da Sagogn e pretendiu ch`ils habitonts sedeclarien claramein en caussa da confessiun. Entuorn 1633 secumponeva la populaziun da Sagogn e Schluein ensemen da 330 catolics, 120 «neutrals» e 110 reformai. Ina toleranza relativa ha cuzzau duront gl`entir temps d`operar dils capuzins (1649) ed era aunc suenter duront igl uffeci dil plevon Augustin Wendenzen. Ils reformai savevan salvar lur cult divin ella baselgia S. Maria suenter il cult dils catolics, astgavan battegiar leu lur affons e satrar lur morts sil santeri. Lur cults divins vegnevan prestai da plevons reformai da Glion ni Castrisch.

Suenter che las vischnauncas catolicas dalla Foppa ein separadas 1695 dil cumin (vischnaunca da dertgira dalla Foppa) e ch`in spiritual intolerant, dr. Caspar Jagmet, ha entschiet ad operar a Sagogn, ei la situaziun daventada critica. Ussa han ils catolics scumandau als reformai il diever dalla baselgia; quels han stuiu salvar priedi e battegiar lur affons en ina casa privata (casa d`habitadi dalla plevonessa oz). Medemamein han ils catolics empruau d`impedir ch`ils reformai baghegian per els in`atgna baselgia. Malgrad las intervenziuns davart dallas Treis Ligias eis ei vegniu tier sbarradas e patanghems cun saung e plagas. Finalmein stevan duas armadas visavi ina l`autra ella Foppa; igl era prighel ch`ei detti in`uiara burgheisa. Cheu han umens sabis da tuttas Treis Ligias intervegniu ed intermediau in contract da pasch; tenor quel ein las truppas turnai a casa, ils culponts ein vegni castigiai, ed als reformai da Sagogn ei vegniu concediu il dretg dil liber exercezi da religiun e da baghegiar in`atgna baselgia. Quels eveniments ein enconuschents ell`historia sco «embrugls da Sagogn».

Igl onn 1743 finalmein han ils reformai saviu realisar l`erecziun d`ina atgna baselgia , per gronda part ord agens mieds, per part era cun agid da daners da collectas. Il promotur principal dil baghetg divin fuva igl anteriur mistral Giacun de Casut, il qual ha impundiu bia temps e daners persuenter; el ha denter auter mess a disposiziun gratuitamein siu areal sin Cresta. Las inscripziuns vid la fassada –«Sche Deus ei cun nus, tgi vul esser cunter nus?» –«A Deus persuls la gloria!» –dattan perdetga dil spért e dalla cardientscha dalla giuvna pleiv. En connex culla nova baselgia han ils commembers dalla pleiv era dau a sesez in uorden ecclesiastic ed ord agens mieds ina nova casa pervenda sin Cresta gest sper la baselgia.

Tier la pleiv da Sagogn udevan el 18- e 19-avel tschentaner era entginas famiglias da Falera (Cabrin e Seeli), las qualas vegnevan per priedi e batten e per sutterar lur morts a Sagogn. Egl 20-avel tschentaner ei igl uffeci parochial da Sagogn vegnius unius cun Valendau, nua ch`il plevon ha priu domicil. Dapi ca. 1990 ei Sagogn puspei liug da dimora dil plevon e center d`ina niev-organisada pleiv, ensemen cun ils reformai da Laax e Falera.

Dr. Martin Bundi

 

Plan mensil

fenadur/uost 2017

 

 

 

 

Uras
d'avertura canzlia

Gliendisgis - Vendergis
09.30 tochen 11.30
15.00 tochen 17.00

Telefon:
081 921 51 51

E-Mail:
admin@laax-gr.ch


Adressa:
Center Communal
caum postal 16
7031 Laax

Plan da la situaziun
Plan dal vitg